Teoria T.5

La web 2.0

Índex

1. Diferències entre la web 1.0 i la web 2.0

2. Aplicacions de la web 2.0

3.Implicacions educatives de la web 2.0

1.     Diferències entre la web 1.0 i 2.0

La web 1.0 presenta aquestes característiques:

-Pàgines web estàtiques. (Es pot escriure a le web, no es pot afegir material, ni comentaris...)

-Els continguts són produïts pel webmaster. (És el que mana en la pàgina web, el que l’ha produit. Tots els continguts d’una pàgina web els produeix el web master.)

-L’arquitectura de treball és client-servidor. (Els usuaris ens conectem a un servidor per a arreplegar la informacio que hi ha a aquest servidor. El client es el que arreplega la informació.)

-La visualització de continguts mitjançant un navegador web.

-L’usuari solament pot llegir el contingut. (No pot afegir cap comentari ni cap material)

-És necessari tenir instal·lat un programari client en l’ordinador. (Es necessita tindre un programa per a poder treballar, per a poder tractar la informació que tu et baixes de la web.)

Aquesta imatge s'ha tret de: www.Google.com

La web 2.0 presenta les següents caracteristiques:

• Gran interacció entre els usuaris. (Tothom pot construir el coneixement en comú)
• Plataforma de treball és la pròpia pàgina web. (No és necessari tenir instal·lat un programari client en l’ordinador).
• Contingut dinàmic. (Sempre surten nous materials i nova informació, la informació no està estàtica, és contínua).
• Visualització mitjançant navegador, Lector RSS. (Amb aquest lector, t’arriben les noves notícies que apareixen en alguna pàgina sense necessitat d’accedir a la pàgina). 
• L’escriptura Web és compartida. (Tothom pot ficar informació a la web)
• La unitat mínima de contingut és el post o article.
• Tots són autors de la informació.

     

2. Aplicacions de la Web 2.0

Aplicacions de la web 2.0 segons l’activitat a la qual es destina:

• Per a expressar-se, crear i publicar: Blocs, Wikis.
• Per a compartir, publicar i cercar informació: PodCast, Youtube, Flickr, Delicious, SlideShare.
• Xarxes Socials : Secons Life, Twitter, Facebook.
• Per accedir a informació d’interés: RSS, XML, BlogLines, GoogleReader, cercadors especialitzats.

Aquesta imatge s'ha tret de: www.Google.com

3.     Implicacions educatives de la Web 2.0

·         És un espai horitzontal i ric en fonts d’informació.

·         Està orientat al treball autònom i col·laboratiu.

·         Crític i creatiu, fomenta l’expressió personal.

·         Permet investigar i compartir recusos i crear
       coneixement i aprendre.

·         Facilita un aprenentatge més autònom, major participacióen les activitats grupals. (crear informació de forma col·laborativa i de forma autònoma).

·         Hi ha més interés i motivació.

·         Permet elaborar materials (sols o en grup), compartir-los i sotmetre’ls a comentaris dels lectors.

·         Ofereix espais on-line per a la publicació de continguts.

·         Possibilita noves activitats d’aprenentatge i avaluació.

·         Millora competències digitals (cercar, processar i comunicar).

·         Creació i gestió de xarxes de centres i professors.

Ampliació I

La informació que apareix a continuació s'ha tret del llibre: Nuevos escenarios digitales. Las tecnologías de la información y la comunicación aplicadas a la formación y desarrollo curricular. (Julio Barroso y Julio Cabero)

1. Internet com mitjà de informació, comunicació i aprenentatge

Podem anomenar que Internet és el resultat de la interconexió de milers de xarxes d’ordinadors distribuïts per tot el món mitjançant un protocol de comunicacions, creant una xarxa virtual de recursos i serveis.

Internet ofereix moltes possibilitats, les quals han d’abordar-se des de els corresponents nivells educatius.

2. Avantatges de l’ús d’Internet

+Posibilitat de comunicació (síncorna i asíncrona) amb tot tipus de persones.

+Entorn que fomenta el treball cooperatiu.

+Punt de trobada entre mestres i alumnes de tot el món.

+Accés fàcil i econòmic a molta informació multimèdia.

+Coneixement d’altres llengües i altres cultures.

+Fomenta l’ús d’aprendre de noves maneres i de construir coneixements.

+Estímul d’habilitats socials i cognitives.

+Desenvolupament d’habilitats de cerca, selecció i organització de la informació.

+Difusió.

+Construcció compartida del coneixement.

Amb alguns punts negatius...

Però, a causa de que Internet és com un hipertext dinàmic, sempre es troba en continua transformació i ampliació per part de tots els seus usuaris. Per aquest motiu, també hi ha alguns riscs en l’ús d’Internet, sobre tot, en questions de veracitat, llibertat i control, privacitat i ús no ètic de la xarxa. Per aquest motiu, l’ús d’Internet ha d’anar acompanyat de una reflexió i una anàlisi dels procesos comunicatius.

3. La web 2.0

• Les característiques principals d’aquest model actual de la xarxa són:

-Col·laboració

-Participació

Núvol...

En aquesta nova xarxa ha aparegut un nou terme, com és “el núvol” o cloud computing, es defineix com una tecnologia en la que els recursos i els serveis informàtics són oferits i consumits com serveis mitjançant Internet. En aquest recurs el software i les dades s’emmagatzenen en els servidors d’Internet.

• Els dos pilars claus de la web 2.0 són:

-La web 2.0 també és anomenada web social, a causa de que les xarxes socials són mitjà socialitzador de la xarxa.

-Diseny, creació i publicació de continguts que poden ser compartits amb altres usuaris.

I la web 3.0?

Actualment, la web 2.0 està en continua evolució, però en els nostres dies ha se parla de la web 3.0, també anomenada web semàntica, aquesta evolució implicarà una millora respecte a tot el que ja s’ha aconseguit.

4. Internet com a recurs per a la informació

En aquest apartat, destaquem que les TIC tenen una finalitat diferent en educació, perquè s’usa Internet en l’àmbit de la informació.

La web 2.0 afegeix el concepte de e-continguts o continguts electrònics, que ofereixen grans possibilitats per a interactuar amb la informació. En el nostre cas, informació centrada en els continguts curriculars, aspectes socials, polítics, econòmics, etc. En definitiva, del saber cultural i col·lectiu.

Cal destacar, el canvi que ha sofrit la informació que està present en la xarxa.

• Inicialment, hi havien uns continguts descarregables al ordinador.
• Actualment, es soliciten recursos per a que puguen ser usats directament en la xarxa. A més a més, qualsevol persona té a la seua disposició els mitjans necessaris per a dissenyar i publicar els seus propis continguts electrònics.

Tipus d'usuaris

D’altra banda, podem diferenciar 4 tipus d’usuaris segons la creació i l’ús de continguts i de llocs web.

Tipus d’usuaris
Socialitzadors	Usen la web per a intercanviar continguts.
Entusiastes	Consumeixen gran quantitat de continguts i els comparteixen amb altres.
Creadors	Generen continguts de text, imàgens, sons i vídeos.
Corporatius	Busquen avantatges en els mitjans socials per a posicionar-se millor com a profesionals i empreses.

Novetat en la web 2.0

Podem abandonar la pasivitat com a usuaris, com ho erem en la web  anterior perquè no teniem coneixements informàtics per a elaborar i publicar continguts electrònics on-line, per a convertir-nos en usuaris actius de la construcció del coneixement i de la informació de la xarxa.

• Web 1.0: pasivitat com a usuaris, receptors de la informació.
• Web 2.0: usuaris actius, creadors, autors, col·laboradors, etc.

Però totes aquestes novetats i posibilitats que ens ofereix la web, seran un bon recurs depenent de la manera en la que ho seleccionem i com les usem en l’aula, per a que siga alguna cosa significativa i coherent amb els objectius, que nosaltres com a mestres hem proposat.

5. De la <lectura en Internet> a la <lectura i escriptura en Internet>

Podem veure les diferències de la web 1.0 i 2.0 amb un altre concepte, com és el de llegir i escriure.

• Web 1.0: l’usuari rep la informació, és a dir, fa una lectura en Internet.
• Web 2.0: l’usuari rep i crea informació, és a dir, fa una lectura i escriptura en Internet.

El terme de lectura i escriptura en Internet s’aplica a l’elaboració de continguts electrònics.

Es tracta de crear amb objectes simples, com pot ser, una foto, un enllaç o un podcast.

Per a finalitzar, podem dir que gràcies al desenvolupament actual d’Internet, amb la denominació de 2.0, l’ensenyament pareix que està destinat a focalitzar la seua atenció front a aquest noy marc de posibilitats.

Visió cap al futur

Anem a fer un recorregut per totes les denominacions que hem donat a Internet.

• Web 1.0: al començament, solament tenien accés els experts en informàtica i algunes persones que eren capaços de publicar i crear continguts.
• Web 2.0: la anomenada web de les xarxes socials, en la que qualsevol persona pot publicar, compartir, editar, etc. Podem incloure, la web 3D amb els mons viruals i la realitat augmentada.
• Web 3.0: que es denomina com semàntica e intel·ligent i accesible per a totes les persones, independentment de les seues limitacions físiques, intel·lectuals, tecnològiques, etc.

 Ampliació II

El vídeo que es mostra a continuació, és un reflex de la realitat, és a dir, del nostre present. El vídeo mostra com les xarxes socials es converteixen en molt poc temps en elements molt prescindibles per a qualsevol persona d'aquesta societat ficada totalment quasi en la web 3.0. D'altra banda, el que és el més impactant i sorprenent és la rapidesa que tenim les persones d'aquesta societatper a afegir-nos, per a fer-nos usuaris o simplement per a conéixer una xarxa social. La comparació que es fa d'aquest fet és amb mitjans de comunicació molt valorats en tota la història, com són la televisió o la ràdio. Aquests dos aparells van tardar milers d'anys en tindre usuaris que utilitzaren aquestos mitjans de comunicació. I amb les xarxe socials, com Facebook o Twitter, solament es va tardar uns 9 mesos en tindre usuaris connectats a aquestes xarxes. És molt impactant com fa uns 50 anys les persones que tenien una televisió eren uns privilegiats i era un fet molt novedós, pero ara, avui en dia, sembla estrany aquella persona que no tinga un mòbil amb Internet o no tinga un conte a Facebook. D'altra banda, un fet real és com tots nosaltres confiem moltissím en les opinions que trobem a Internet, als xats o als blocs; ací està la capacitat d'atracció que té el món de les noves tecnologies.

Amb aquestos exemples,  ens donem conte com la nostra societat es pot denominar la societat "connecta", sempre pendent de les xarxes socials i dels nous avanços tecnològics. Per aquest motiu, el vídeo també anomena a aquesta situació una revolució, o tal volta una moda? Potser siga una moda, per aquesta durarà durant molts anys, ja que tot, actualment, està sustentat en les noves tecnologies.