Teoria del Tema 13

Ipad en Educació Primària

Aquesta imatge s'ha tret de: http://www.xataka.com/tablets/el-ipad-vende-y-vende-mucho

Índex

1. Què és Ipad?
2. Característiques d’un Ipad
3. Propostes de treball per Ipad
4. L’Ipad en l’aula de Primària
5. Aplicacions Ipad per a Educació Primària

1.     Què és Ipad?

-     L’Ipad és dels cridats ordinadors "tablet", és un aparell fi, de grandària d’una revista amb una pantalla tàctil a colors que permet als usuaris navegar per la web, veure pel·lícules, enviar correus electrònics i llegir llibres electrònics, entre altres coses.

-    Té un teclat en la pantalla, també un teclat opcional físic. A més d’un programari especial per a fulls de càlcul i processament de textos.

-    No obstant això, els analisstes diuen que la seua principal característica està en l’aspecte multimèdia, com llegir periòdics o veure vídeos, més que la seua utilitat com a laptop.

*D’altra banda, cal destacar que Ipad és una eina per a poder consumir continguts multimèdia

2.     Característiques d’un Ipad

Les característiques principals d’aquesta tableta són les següents:

·         El seu hardware és molt potent.

·         Funciona amb una NUI sobre una versió adaptada del Sistema operatiu IOS.

·         Té una pantalla amb LED i capacitats multitàctils de 9,7 pulgades, de 16 a 128 gigabytes.

·         Té una pantalla amb retina.

·         Té tecnologia bluetooth 4.0

·         Càmara FaceTime HD i Gravació de vídeo.

·         Les seues mesures són: 24 cm x 16,95 cm.

·         El seu pes és de 460 g aproximandament.

3.     Propostes de treball per a Ipad

-Enregistrament d’àudio: gravar i editar àudios amb Caster Free: lectures, locucions, dramatitzacions, exposicions, entrevistes, etc.

-Esquema: emprar wikipanion per llegir un article de Wikipedia durant uns minuts i després de realitzar un mapa conceptual amb MindJet.

-Mapa conceptual: resumir els continguts d’un tema de llengua o de coneixement del medi creant un mapa conceptual amb Idea Sketch.

-Resum de notícies: buscar i llegir un article usant un lector de notícies d’un periòdic per després elaborar un document de text en resposta a un conjunt de preguntes amb el programa Documents Free i enviar-lo com a adjunt al professor/a utilitzant el client Mail.

-Comentari de lectura: llegir un llibre digital en iBooks i després de la seua lectura elaborar un document en Documents Free amb la fitxa tècnica, breu resum i opinió personal.

-Narració visual: crear una narració visual emprant Puppet Pals on es trien escenaris de fons, personatges, animacions i gravant locucions d’àudio.

-Gràfics estadístics: crear gràfics a partir d’una taula de distribució de freqüències en un full de càlcul amb Documents Free.

-Fitxer PDF: realitzar anotacions en una fitxa en format PDF mitjançant pdf-Notis free per a remitir-se-la al professor/a pujant-la a un espai comú.

-Edició d’imatges: localitzar i descarregar una foto emprant el navegador web Safari. A continuació, s’insereixen la imatgeen una nota d’EverNote per afegir textos i una locució d’àudio que completa el treball d’un tema.

-Geolocalització de materials: explorar una zona geogràfica, comarca, província, país, etc amb Google Earth. Situar marcadors que continguen textos, imatges, enllaços, etc. Gravar un recorregut turístic. Es pot completar la informació amb World Explorer.

4.     L'Ipad a l’aula de Primària

-El podem emprar en format intuitiu i natural, ja que per al seu ús, no és necessari cap coneixement informàtic previ.

-Simplement amb la seua manipulació, aprens les claus de com treballar de forma ràpida.

-Permet treballar les diferents àrees del currículum a través de les seues aplicacions, augmentant la concentració de l’alumnat i possibilitant l’aprenentatge lúdic.

-L’Ipad, possibilita un treball individualitzat adaptant-se al ritme d’aprenentatge de l’alumne alhora que permet la creació de grups homogenis de treball usant un dispositiu grupal (sempre en grups reduïts, perquè l’aprenentatge siga significatiu).

5. Aplicacions Ipad per Educació Primària

-iWriteWords: serveix per a ensenyar i estimular als nens l’escriptura. Per a que els xiquets puguen aprendre escriptura.

-Read Me Stories: és una biblioteca de històries i et permet veure un llibre per diversos capítols en històries molt visuals.

-Kid Paint: és una aplicació igual que el Paint però està destinada per a xiquets.

-Magic Piano: és una aplicació que et permet tocar un piano virtual.

-Math Party: és per a fer càlculs mentals per a xiquets a partir de 5 anys. Hi ha diversos nivells de dificultat i pots jugar contra els teus pares.

-ABC 123 Writing Practice: t’ajuda a aprendre els noms i les lletres en anglés.

 Altres aplicacions que podem trobar en Ipad són: Google Earth, Google Maps, Adobe, Dropbox, etc. La imatge que es mostra a continuació, és un recullo de aplicacions educatives per a iPad.

Aquesta imatge s'ha tret de: http://www.iphonetunes.com/index.php/noticias/category/aplicaciones_de_pago

AMPLIACIÓ 

En aquest cas, volem destacar sobre tot, el valor que té iPad ja que és accessible per a tot tipus de persones, independenment de les seues capacitats físiques i psicològiques. És per això que és recomanable visualitzar el següent video, ja que mostra com iPad amb una simple configuració (entrant en configuració i accesibilitat) pot ser emprat per un xiquet o xiqueta amb discapacitat visual o pèrdua visual. Els ajusts que es poden realitzar des de la mateixa tableta són: posar el zoom al màxim per a que siga accessible o indicar que els parle per a indicar tot allò que esta apareixent en la pantalla. 
D'altra banda, també es destaca l'ús del llapis per a aquelles persones amb discapacitat motòrica que no tenen la possibilitat d'emprar les seues mans per a tocar la pantalla tàctil, amb aquest llapis solament han d'agafar-lo per a poder treballar. 
A banda de les modificacions que es poden realitzar en iPad per a afavorir aquesta accesibilitat, és molt fàcil tornar als seus ajusts normals per a que la tableta puga ser emprada per una altra persona en qualsevol moment, solament s'ha de tornar a configuració i accesibilitat cada vegada que es vulga modificar.
Cal destacar que la visualització d'aquest vídeo, ens pot permetre estar informats de la manera per a poder fer accesible un iPad per a un xiquet o xiqueta amb alguna discapacitat i veure les seues posibilitats de modificació.

 
D'altra banda, en el següent vídeo es mostra una aplicació que es pot descarregar per al iPad i és per a xiquets i xiquetes autistes. En aquesta aplicació els nens i nenes de manera autònoma han de relacionar una sèrie de paraules amb la forma de les letres que té aquesta paraula, és a dir, apareix una paraula i les seues lletres i els xiquets han de portar amb el dit cada lletra al lloc que correspon en la paraula. Aquesta com moltes altres aplicacions, poden servir per a afavorir el procés d'ensenyament aprenentatge dels nens autistes d'una manera molt visual i interactiva.

iAutism

En aquest cas, destaquem iAutism que és una pàgina on ens informa de totes les possibilitats iPad i iPhone per a xiquets amb necessitats educatives específiques, i sobre tot per a nens amb Autisme. És molt interessant visitar aquest enllaç ja que ens ofereix una presentació dels possibles recursos que podem trobar en aquestes tabletes. Cal destacar que tots aquestos recursos també poden estar disponibles per a dispositius mòvils també de Sistema Android. És important també accedir als enllaços que estan dins d'aquest ja que podem trobar informació rellevant d'aquesta "associació" sobre els xiquets amb autisme i les aplicacions relacionades amb aquest. http://cateinf.wordpress.com/2014/04/27/iautism-informa-dapps-per-a-persones-amb-autisme/
Amb aquest exemple podem veure com les noves tecnologies estan disponibles per a tot tipus de persones independentment de  les seues característiques. Una vegada més, amb les TIC podem accedir a qualsevol tipus de recursos que poden afavorir inclús el procés de comunicació, com ocorre en els nens autistes. Ací destaquem la importància de treballar-les dia a dia en l'aula, perquè ens dónen moltes possibilitats d'actuació.

Aquesta imatge s'ha tret de: http://www.iautism.info/

Opinió personal

Per a finalitzar amb aquesta entrada, solament queda remarcar la importància que ténen les noves tecnologies i els seus avanços, sobre tot amb el sorgiment de les tabletes i els dispositius mòvils que fan que les persones adquirisquen més habilitats. En aquest cas, m'agradaria destacar l'impacte de les tabletes en els xiquets i xiquetes que tenen alguna discapacitat o presenten alguna necesitat educativa específica. Amb aparells com l'iPad aquestos nens tenen altres possibilitats per a poder aprendre, comunicar-se, interaccionar, jugar, etc. igual que la resta de xiquets que puguen emprar l'iPad. Però, el més important és que els xiquets amb alguna NEE tinguen accesibilitat a aquestes noves tecnologies, per a poder gaudir-les com la resta. D'altra banda, no solament són molt importants perquè permeten l'accés a qualsevol persona, sinó perquè també, gràcies a les tabletes els nens i nenes discapacitats tenen oportunitats per a poder comunicar-se mitjançant aquestos aparells i d'aquesta manera estem afavorint el seu desenvolupament amb nous recursos com són totes les aplicacions que poden introduir en l'iPad o en un altre tipus de tableta.
Per a finalitzar, és important la dedicació i els treballs dels pares i mares dels xiquets que presenten necessitats educatives específiques, ja que gràcies a ells i a les seues demandes, cada dia hi apareixen nous recursos per a introduir-los amb els seus fills i amb l'objectiu de millorar la seua qualitat de vida i el seu aprenentatge. També és important la seua tasca a l'hora de descarregar les aplicacions per a que els seus fills i filles puguen treballar amb elles i és d'agrair tota la dedicació i l'interés que tenen cada dia per millorar i per aprendre de les noves TIC que van sorgint.

Amb aquesta imatge, el que volem destacar és que no solament hem de dónar importància al iPad com a un simple aparell, sinó que també tenim moltes possibilitats per a afegir accesoris, com fundes per a que els xiquets i xiquetes els puguen agafar millor, altaveus, teclats, etc.

Aquesta imatge s'ha tret de: http://www.apple.com/es/ipad/accessories/

Teoria del Tema 12

APLICACIONS EDUCATIVES DEL PROGRAMARI LLIURE

Aquesta imatge s'ha tret de: http://www.sanramon.cr/msr/index.php/en/home/servicios-menu/sol-menu

ÍNDEX

1. Què és Linux?
2. Programari Lliure
3. Avantatges i desavantatges del Programari Lliure
4. Lliurex

1. Què és Linux?

En primer lloc, és convenient definir sistema operatiu que és un element que permet que l’ordinador es puga encendre.

Cal destacar que Programari és el que nosaltres denominem Software en castellà. D'altra banda, el terme de Programari Lliure va ser acunyat per Richard Stallman.

Ara sí que ens centrem en la definició de: Linux és un sistema operatiu, compatible amb Unix. Dues característiques molt peculiars ho diferencien de la resta de sistemes que podem trobar en el mercat. Aquestes dos característiques de les que parlem són:

-La primera, és que és lliure, això significa que no hem de pagar llicència a cap casa desenvolupadora de programari per al seu ús.

-La segona, és que el sistema ve acompanyat del codi font.

El sistema ho formen el nucli del sistema (kernel) més un gran nombre de programes/biblioteques que fan possible la seua utilització. Molts d’aquestps han estat possibles gràcies al projecte GNU, per això mateix, molts criden a Linux, GNU/Linux.

 

2. Programari Lliure

Programari Lliure significa que tens llibertat de: 

-Llibertat d’usar el programa amb qualsevol propòsit.

-Llibertat d’estudiar com funciona el programa i adaptar-lo a les teues necessitats.

-Llibertat de distribuir còpies.

-Llibertat de millorar el programa i fer públiques les millores amb la finalitat de que tota la comunitat es beneficie.

3. Avantatges i desavantatges del programari lliure

AVANTATGES	DESAVANTATGES
Estalvis de gran quantitat de diners en l’adquisició de llicències.	La corva d’aprenentatge és major. El periode d’aprenentatge és major perquè cada persona pot fer un tipus de programari diferent, i hauriem d’aprendre’ls tots.
Combat efectiu a la còpia il·lícita de programari.	El programari lliure no té garantia provinent de l’autor.
Eliminació de barreres de presupostos.	Es necessita dedidar recursos a la reparació d’errates.
Molts col·laboradors de primera línia amb ganes d’ajudar.	No existiria una companyia única que protegirà tota la tecnologia.
Temps de desenvolupament sobre alguna cosa que no existeisca són menors per l’àmplia disponibilitat d’eines i llibreries. (lloc en el qual guardes funcions)	Les interficies amigables amb l’usuari (GUI) i la multimèdia tot just s’estan estabilitzant.
Les aplicacions són fàcilment auditables abans de ser usades en processos de missió crítica, a més del fet que les més populars es troben molt depurades.	L’usuari ha de tindre nocions de programació, ja que l’administració del sistema recau molt en l’automatització de tasques.
Tendeix a ser molt eficient ( perquè molta gent ho optimitza, millora)	La diversitat de distribucions, mètodes de emmagatzematge, llicències d’ús, eines amb una mateixa fi, etc., poden crear confusió.
Tendeix a ser molt divers: la gent que contribueix té moltes necessitats diferents i això fa que el programari estiga adaptat a una quantitat més gran de problemes.

 

4. Lliurex

LliureX, és una distribució GNU/Linux, està basat completament en Programari Lliure i és gratuït, a més és un projecte de la Generalitat Valenciana que té com a objectiu la introducció de les TIC en el sistema educatiu.

Alguns dels programes que podem trobar en Lliurex són: Mozilla-Firefox, Gimp, Gpaint, Audacity,etc.

AMPLIACIÓ I

La informació que apareix a continuació s'ha tret de: "Nuevos escenario digitales. Las tecnologías de la información y la comunicación aplicadas a la formación y desarrollo curricular". (Julio Barroso y Julio Cabero).

Richard Stallman va ser el que decideix crear un sistema operatiu similar a Unix denomina GNU. Aquest sistema havia de ser lliure, que es puga modificar, compartir, distrubuir lliurement, permetent que les modificacions realitzadas sobre el software continuen sent lliures, i inclús recuperar les que emprant el software lliure es llicencien com privatives.

Cal destacar que quan surt el software lliure també apareixen diferents tipus de llicències amb l'objectiu principal de protegir-lo, no permetent que passe a mans privades i a altres tipus de llicències privatives.

D'altra banda, actualment no cal tindre nocions de programació, ja que el sistema es pot emprar de forma bàsica al igual que un altre privatiu, encara que si es tenen coneixements avançats és possible trobar un major partit d'ell.

-Sistemes operatius lliures en el àmbit educatiu

En la següent taula repleguem els diferents sistemes educatius lliure, encara que Edubuntu és el que compta amb un major nombre d'usuaris.

-Distribucions educatives de programari lliure en els centres educatius espanyols

En Espanya alguns governs autonòmics han desenvolupat les seues pròpies distribucions de programari lliure per a ús educatiu. La majoria d'elles basades en Ubuntu; realment es tracta de distribucions de Edubuntu personalitzades. En aquesta taula es mostren aquestes distribucions.

-Programari educatiu

En aquest últim apartat presentem el programari lliure amb el que es pot treballar més d'una àrea curricular.

-abc-blocks

-ATNAG

-Childsplay

-Jclic

-Geompris

-KTuberling

*Llengua i els idiomes

-AbiWord

-Kanagram

-KLetters

-KVerbos

-LemuRAE

*Matemàtiques

-CaRMetal

-Gnumeric

-GeoGebra

-Kalgebra

-KPercentage

-MathWar

-Qalculate!

*Ciències

-Algodoo

-GPeriodic

-KAtomic

-Stellarium

*Geografia

-KGeography

*Educació artística i musical

-Gimp

-OpenOffice.org Impress

-Audacity

-TuxPaint



AMPLIACIÓ II

En primer lloc, anem a centrar-nos en el terme Lliurex, ja que és una distribució del programari lliure que està instal·lat a totes, o a la gran majoria, de les escoles de la Comunitat Valenciana. Nosaltres com a futurs docents, hem de conéixer en generals les aplicacions i els programes que porta incorporat un programari lliure. Però més encara, hem de conéixer les aplicacions i programes de Lliurex, ja que és el programari que en un futur, potser haurem de treballar en ell. Per aquest motiu el vídeo que es mostra a continuació, pot ser-hi útil per a tots nosaltres que encara ens estem formant i per a tots els docents que actualment imparteixen alguna de les seues classes en l'Educació Primària o Infantil de la Comunitat Valenciana.
Aquest vídeo ens serveix de gran ajuda per a una miqueta més aquest programari lliure que està instal·lat a l'escola i sobre tot, per a conéixer les aplicacions educatives que porta incorporades. En el vídeo s'explica principalment aquest punt, quines aplicacions edutives podem trobar-hi, per a quines edats, per a quines matèries, etc. D'aquesta manera, si volem treballar amb els nostres alumnes emprant aquestes aplicacions, ja sabem una miqueta més de que tracten i per a què podem emprar-les en una classe.

Proposta didàctica

En aquest apartat proposem dos activitats didàctiques per a realitzar-les en dos grups d'alumnes diferents. Abans de començar, hem de remarcar que aquestes dues propostes han sigut realitzades en una escola pública que té la distribució Lliurex als seus ordinadors, per tant, es tracta d'un cas real.

-Exploració de Lliurex
En primer lloc, ens situem amb els alumnes del sisé curs d'Educació Primària. En aquest cas, els alumnes es troben al començament de curs i encara no coneixen els ordinadors que tenen disponibles a la seua escola. Per aquest motiu, han de realitzar una xicoteta investigació per a poder familiaritzar-se amb ells. Els alumnes hauran de treballar en parelles, per a fomentar el treball col·laboratiu i han de realitzar la següent tasca: per a poder conéixer Lliurex, han d'investigar que tipus de programes té el seu ordinador i quines són les seues aplicacions. Han de ficar el nom de cadascú d'ells i citar algunes de les característiques que té aquest, per exemple, per a que serveix, què podem fer amb aquesta aplicació, etc.
D'altra banda, han d'elegir el programa o aplicació que més l'agrada i el/la que menys l'agrade i dónar una raó per la qual han prés aquesta decisió. Com que estem treballant amb ordinadors, els alumnes poden fer aquest xicotet treball d'investigació sobre Lliurex en un document de processador de textos que incorpore el seu ordinador.
A continuació, mostrem un exemple d'un xicotet guió que els alumnes poden realitzar una taula com aquesta per a replenar-la amb la informació que siga necessària.

 -Treballem amb Gimp
D'altra banda, proposem una altra tasca, que seria per a realitzar-la amb xiquets i xiquetes de l'últim cicle d'Educació Primària. En aquest cas, els alumnes treballaran individualment, cadascú emprarà un dels ordinadors disponibles al centre. En aquest cas, els nens i nenes van a fer ús del programari lliure però d'un programa en especial que vé incluit en aquest com és el Gimp. Aquest és un programa que serveix per a editar imatges digitals. El que han de fer els alumnes en aquest cas, és dur a classe en un pen drive o en algun altre element d'emmagatzematge, una fotografia, la que ells dessitgen, i en classe la tindran que editar i aplicar diferents efectes sobre aquesta imatge.
Abans de començar a treballar amb la seua fotografia, la mestra o el mestre els hayrà d'explicar a tots els alumnes com és el funcionament d'aquest programa i quines eines té. Tot seguit els alumnes, amb l'ajuda i guia del docent, ja podran realitzar la seua feina.

Opinió personal

En aquesta temàtica del programari lliure encara es trobem un poquet perduts, a causa de que nosaltres com a alumnes, sempre hem emprat un software que no és lliure, excepte en les escoles. L'aspecte que potser, a nosaltres com a futurs docents de la Comunitat Valenciana ens interesse, siga el funcionament de Lliurex, ja que és el sistema operatiu que anem a trobar-nos quan aniguem a treballar a una escola pública de la nostra comunitat. Cal destacar que compta amb molts programes i eines educatives per a afavorir el procés d'ensenyament i aprenentatge, i és molt útil ja que en té molts disponibles per a qualsevol àrea i per a qualsevol edat dels alumnes. Però també hem de destacar que existeixen moltes aplicacions i programes que pertanyen al programari lliure i que solament hem d'accedir a Internet per a poder emprar-les i aquestes estan disponibles, com bé hem comentat anteriorment, per a moltes àrees curriculars.
D'altra banda, aquestos programaris lliures tenen moltes avantatges per a un centre escolar, ja que aquest solament s'ha de fer càrrec dels costos dels equips, ja que el programari serà gratuït i podrà ser instal·lat en tots els ordinadors de l'escola, i així propiciem que el centre escolar s'estalvie alguns diners en les llicències, programari, etc.
Per a finalitzar, solament queda remarcar un aspecte important com és alfabetitzar als alumnes en les TIC en general, però en particular en aquest programari lliure ja que él el que hauran d'emprar a les escoles i per aquest motiu han de tindre una bona formació per a fer un ús d'ells el més eficaç possible.


*Les imatges que apareixen al llarg de tota l'entrada han sigut extretes de: www.Google.es

Teoria del Tema 11

 OBJECTES D’APRENENTATGE I LLICÈNCIES EN INTERNET

Índex

1.     Què són els objectes d’aprenentatge?

2.     On trobar objectes d’aprenentatge?

3.     Llicències en Internet.

1.     Què són els objectes d’aprenentatge?

És qualsevol entitat digital o no digital que pot ser usada, reutilitzada o referenciada durant l’aprenentatge recolzat per la tecnologia. Com a exemples d’objectes d’aprenentatge destaquem:

• Contingut multimèdia
• Contingut instructiu
• Objectes d’aprenentatge
• Programari educatiu i eines de programari
• Persones, organitzacions o esdeveniments referenciats durant l’aprenentatge recolzat tecnològicament.

D’altra banda, els objectes d’aprenentatge estan regits per metadades que són dades i regles sobre dades, en el nostre cas ens proporcionen dades sobre els recursos d’aprenentatge i la seua utilització.

Per a aclarar aquest concepte, l’objecte d’aprenentatge és un suport per a poder aprendre i les metadades són les caracaterístiques d’aquest objecte d’aprenentatge. Per exemple: objecte d’aprenentatge: ordinador. Metadades: és un ordenador blanc, de pantalla 11’, té un procesador Windows, etc.

2.     On trobar objectes d’aprenentatge?

• Projecte Agrega: aquesta iniciativa elaborada pel Ministeri d’Educació ofereix una gran quantitat de recursos. Disposa d’un cercador avançat amb el que és possible localitzar els materials desitjats segons el nivell educatiu, nivell d’agregació o format, i en general, per qualsevol característica descrita en les metadades. Quan es troba alguna cosa adaptat a les nostres necessitats es tindrà en compte la plataforma d’Elearning i el nostre LMS. El resultat és un arxiu en format ZIP.

Si cerquem a Internet “Projecte Agrega”, concretament en aquest enllaç http://agrega.educacion.es/visualizadorcontenidos2/Portada/Portada.do;jsessionid=1852C2A2F712FC96774BC3793D457555 podem tindre molts exemples d’objectes d’aprenentatge, com solament cercar una temàtica amb imatges, amb sons, vídeos, etc. En aquest projecte podem trobar activitats per a xiquets i xiquetes. Els objectes d’aprenentatge són activitats que per a poder veure’ls, baix d’aquesta estructura hi ha una sèrie de paquets i composicions que han fet possibles que apareguen aquestes activitats.

Un altre exemple és Jclic que és una altra pàgina per a descarregar objectes d’aprenentatge. Més directament podem accedir amb aquest enllaç  http://clic.xtec.cat/es/jclic/

Un altre exemple d’objecte d’aprenentatge és http://www.juntadeandalucia.es/averroes/carambolo/WEB%20JCLIC2/Agrega/AGREGA.htm

•  Projecte LearningSpace: en aquesta biblioteca europea podem trobar centenars de recursos educatius, en forma de cursos on line, que poden ser descarregats en format SCORM o Comon Cartridge.Triant qualsevol d’aquests formats s’obtindrà l’objecte d’aprenentatge en format ZIP.

3.     Llicències en Internet

v Copyright: el dret d’autor és el conjunt de normes jurídiques que la llei concedeix als autors respecte de les obres que són fruit de la seua creació. En el món anglosaxó es denominat copyright. Els autors adquireixen els drets sobre les seues obres des de el mateix moment en el que les finalitzen. El autor tindria tots els drets reservats (de copia, distribució, reproducció, exhibició i modificació de la seua obra).

Existeixen llicències alternatives al copyright, conegudes com <llicències obertes>, que permeten als autors cedir alguns drets sobre les seues obres. Algunes d’aquestes llicències més conegudes del domini públic són el copyleft i Creative Commons.

v  Copyleft: elimina les restriccions de distribució o modificació imposades pel copyright. Una única condició és que el treball derivat ha de mantindre el mateix règim de drets d’autor que l’original.

v  Creative Commons: és una organització no gubernamental sense ànim de lucre l’objectiu del qual és ajudar a reduir les barreres legals de la creativitat. Amb aquest fi han desenvolupat una sèrie de llicències també denominades Creative Commons, que permeten als autors cedir alguns drets de la seua obra i a més poden indicar el tipus d’ús que volen permetre de la seua obra.

D’altra banda, existeixen sis tipus de llicències Creative Commons, cadascuna amb diferents combinacions de quatre drets bàsics, que són aquests:

• Reconeixement: es necessari reconeixer l’autoria.
• No comercial: l’explotació de l’obra queda limitada a usos no comercials.
• Sense obres derivades: no es permet la transformació per a crear una obra derivada.
• Compartir igual: se autoritza la creació d’obres derivades.

Si combinem aquestos quatre drets bàsics, se generen els sis tipus de llicència Creative Commons.

AMPLIACIÓ I

La informació que apareix a continuació, s'ha tret del manual seguit a classe. Nuevos escenarios digitales. Las tecnologías de la información y la comunicación aplicadas a la formación y desarrollo curricular. (Julio Barroso y Julio Cabero)

Plantejament de la qüestió sobre els objectes d'aprenentatge

Els sistemes de gestió d'aprenentatge o LMS són programes informàtics instal·lats en servidors web connectats a Internet que permeten administrar el procés d'aprenentatge d'un curs o assignatura als alumnes que es connecten a ells. Aquestos sistemes als que hem fet referència també són coneguts com <plataformes de e-learning> Aquesta plataforma proporciona eines de comunicació a la comunitat d'aprenentatge.

Diverses definicions i anotacions per als objecte d'aprenentatge

-Són recursos educatius digitals, construits de manera estàndar buscant la seua utilització en diferents plataformes.
-Tant els elements més simples com textos o imatges així com els que han sigut creats a partir d'ells, com mòduls o cursos, si es descriuen adequadament amb les metadades i s'empaqueten en un sol fitxer, també pasarien a ser considerats objectes d'aprenentatge i, per tant, podrien ser administrats en distintes plataformes educatives.
-Un objecte d'aprenentatge inclou qualsevol element que intervenga en el procés educatiu, incluint els recursos educatius i els actors que participen en ell.
-És qualsevol recurs digitals que puga ser emprat per a donar suport a l'aprenentatge.
-Per a desenvolupar la seua utilitat i el valor educatiu, els objectes d'aprenentatge precisen d'uns elements tecnològics adicionals per a facilitar la seua identificació i recombinació. Aquest aspecte és el que els diferencia dels altres recursos educatius.

Interactuant amb els objectes d'aprenentatge

Una de les característiques més interesants que pot tindre un objecte d'aprenentatge és la posibilitat de que el propi objecte informase al sistema de que si l'alumne està unsant-lo, en quina mesura està completant-lo o si l'ha cursat amb èxit. Així el sistema de gestió d'aprenentatge o LMS podria portar un control dels progrés de l'alumne i el ritme del seu aprenentatge. Els dos estàndars més importants que permeten açò són: el SCORM i Common Cartridge. 
Els dos permeten construir objectes d'aprenentatge interactius que es comuniquen amb les plataformes de e-learning. la diferència es troba en que el SCORM va ser disenyat per a que els objectes d'aprenentatge funcionaren en context d'autoaprenentatge. El Common Cartridge està orientat per a ser emprat en circunstàncies en que hi ha professors i alumnes en situacions d'aprenentatge electrònic i desenvolupa més elements interactius del OA.

Llocs on trobar objectes d'aprenentatge

Existeixen nombroses entitats que han construit bliblioteques digitals de recursos educatius que aquestos ofereixen la possibilitat de ser descarregats com objectes d'aprenentatge en format estàndar. Després també trobem el Projecte Agrega (a nivell d'Espanya) i el Projecte LearningSpace (biblioteques europees), que ja han sigut comentats anteriorment.

Eina per a crear un objecte d'aprenentatge

Existeix eXeLearning que ens serveix per a crear materials educatius interactius de manera molt simple, a mode d'editor visual de pàgines web.

Llicències en Internet

Les llicències d'ús ens indiquen com podem emprar els materials que estan disponibles en Internet i com potegir les nostres pròpies creacions. És molt important coneixer-les i respetar-les per a evitar usos inadequats al emprar material que no ho permetia.
Per sort existeixen una sèrie de llicències que autoritzen de manera explícita a copia, modificar i redistribuir els materials que les utilitzen. A aquest tipus de llicències se'ls coneix com <llicències obertes>, i algunes de les més famoses és el Creative Commons.

D'altra banda, hem de destacar que els drets d'autor inclouen una sèrie de drets que definim en aquest moment:
-Drets morals: dret a ser reconegut com autor i a exigir el respecte a la integritat i a la no alteració de la seua obra.
-Drets patrimonials: són aquells que permeten l'explotació de l'obra.
-Drets d'explotació: permeten al titular autoritzar o prohibir els actes d'explotació de la seua obra i poder exigir una retribució a canvi d'una autorització.
-Drets compensatoris: pretenen neutralitzar les possibles pèrdues ocasionades pels drets dexats de percebre a causa de les còpies privades, reproduccions o prestacions protegides.

Una altra temàtica relacionada és el domini públic. Una obra pot pasar al domini públic quan expiren els drets patrimonials. Açò pot succeir perquè l'autor ha renunciat de forma directa a ells o quan ha transcurrit una data derminada després de la mort de l'autor.
Quan una obra forma part del domini públic significa que es pot emprar i modificar lliurement, sempre que es respecten els drets morals de l'autor, és a dir, que siga reconegut com açò.

Hem de destacar que hi ha un altre tipus de llicències que són les llicències de software .
De vegades, els materials educatius que els docents elaboren consisteixen en aplicacions informàtiques. En aquest cas, el material docent ha de ser considerat <software>. Cal destacar que les llicències Creative Commons no es poden emprar per al software.
Les llicències que mostrem a continuació són únicament aplicables als programes d'ordinador.
-Software lliure/General Public License (GPL): són aquells programes que podem emprar, copiar, modificar i distribuir lliurement, exigint-se a més que estiga disponible el seu codi font.
-Llicència BSD: és una de les més lliures, solament es reserven els drets d'autor i la propietat intel·lectual, requireix únicament que l'autor siga mencionat correctament.

A més a més, de les llicències que es poden aplicar al software, també hem de considerar les seues possibles formes de distribució, com són:
-Freeware: Mozilla Firefox
-Shareware: Programes antivirus
-Adware: Messenger de Microsoft

Per a finalitzar, solament ens queda destacar que existeixen moltes pàgines web que ens poden ajudar en la cerca de continguts que es poden utilitzar i compartir lliurement, alguns d'aquests llocs web són: Flickr, Google i Wikimedia Commons.


AMPLIACIÓ II

En aquest apartat tractarem de fer una proposta didàctica amb la temàtica dels objectes d'aprenentatge i les llicències a Internet, ja que aquest últim aspecte és molt important de tractar amb els alumnes. Però abans d'açò, deixem a disposició de totes aquelles persones que vulguen, aquest vídeo que convida a tots els docents a emprar els recursos i els objectes d'aprenentatge que ens ofereix el Projecte Agrega.

El cas de Mònica, que és el que apareix al vídeo, podem trobar-lo també en qualsevol escola. Els mestres expliquen i dónen les seues classes solament emprant els recursos tradicionals, com són llibres, pissarra, paper, etc. i els alumnes s'avorreixen en classe i no es senten motivats per participar-hi ni per realitzar activitats. Per aquest motiu, és important que tots els docents s'actualitzen i comencen a cercar a Internet objectes d'aprenentatge com els que podem trobar en el projecte que apareix al vídeo. Per aquest motiu, aquest vídeo ens serveix per a tots els futurs i actuals docents per a concienciar-nos de que tenim que canviar la dinàmica de les classes i emprar recursos, que com aquest, faran les nostres classes molt més interactives i motivadores. Amb el Projecte Agrega, ja tenim tots els objectes d'aprenentatge a la web i solament podem accedir a ells amb un simple click, però és clar que la seua utilitzaciçó ha d'estar justificada. És recomanable accedir a aquesta pàgina http://agrega.educacion.es i accedir als continguts que siguen necessaris en qualsevol moment, podem trobar de qualsevol matèria i a més a més en més d'un llengua, així podrem cobrir les necessitats de qualsevol xiquet o xiqueta en qualsevol idioma.

Proposta didàctica

La proposta didàctica que plantegem sobre aquesta temàtica seria fer una xarrada amb els alumnes del cicle superior d'Educació Primària. Hem decidit elegir aquest cicle ja que els xiquets d'aquesta edat són els que realitzen en major mesura més treballs, i poden cercar més informació a Internet que els alumnes de cicles inferiors. Bé, doncs els tutors de cadascuna de les classes de cinqué i sisé organitzarien una xarrada per a tots els alumnes, per a tractar la temàtica de les llicències a Internet.
És clar que als xiquets al principi no se'ls parlaria de les tipus de llicències Creative Commons que existeixen perquè no és una temàtica en la que ells estiguen familiaritzats. Per aquest motiu la xarrada començaria preguntat als alumnes com posen als treballs la informació que troben a Internet, és a dir, si posen l'autor que ha escrit eixa informació o si posen la pàgina d'on l'han tret.  És clar que si els mestres corresponents no han indicat que s'ha de fer per a citar, els alumnos als seus treballs no ficaran cap d'aquest aspecte. A partir d'ací, amb la intervenció dels xiquets i les seues experències, els mestres indicaran que quan cerquen alguna informació a Internet han de posar de quin lloc l'han trobat, bé ficant l'enllaç o la persona que ho ha escrit.
A partir d'ací, expliquem els drets d'autor, i diem als xiquets que la persona que ha escrit una obra o un document té una propietat sobre exa obra i no es pot copiar. De la mateixa manera que quan fiquen als seues treballs una imatge que han trobat a Internet, també han de posar la pàgina d'on han tret aquesta imatge.
D'aquesta manera, concienciem als alumnes de la importància que tenen les referències quan fan algun treball, de la mateixa manera que quan ells facen algun treball o document i el fiquen a Internet, ningú el podrà copiar sense posar el seu nom.
D'altra banda, ací podria acabar la xarrada, ja que els alumnes tindrien dubtes i els podriem contestar tranquil·lament.
Per a finalitzar, també podem explicar a tots els xiquets la temàtica de les llicències Creative Commons, ja que les poden trobar en molts aspectes de la seua vida, i d'aquesta manera sabran el seu significati aniran en compte.

Com es mostra en la imatge següent, podem disposar als alumnes en un aula, sentats al sòl per canviar la seua rutina d'estar asseguts a la cadira de classe. Així els mestres encarregats de fer la xarrada també podran interactuar de millor manera amb els alumnes.

Aquesta imatge s'ha tret de: www.Google.com

Opinió personal

Per a finalitzar amb aquesta entrada, m'agradaria destacar alguns aspectes sobre la temàtica dels objectes d'aprenentatge i les llicències a Internet. En primer lloc, cal destacar que els objectes d'aprenentatge que estan disponibles a la xarxa faciliten la tasca dels docents, així com milloren i fan més dinàmic i motivador tot el procés d'ensenyament-aprenentatge dels alumnes. Per aquest motiu, és important que tinguem presents tots els recursos que ens ofereixen les TIC i Internet i sobre tot projectes com Agrega, que ens ofereixen moltíssimes possibilitats.
A més a més, és molt important concienciar als nostres alumnes sobre la importància dels drets d'autor i les referències en tots els seues treballs i cerques, ja que no és alguna cosa "il·legal" ni van a ficar-nos una multa per copiar alguna cosa d'Internet, però és important citar-ho per a evitar certs problemes.
Per a finalitzar, considere que la temàtica de les llicències és una mica difícil de comprendre, ja que de vegades front a certa informació no sabem si podem copiar-ho, o simplement nombrar-ho, etc.

Les imatges que apareixen al llarg de tota l'entrada i no han sigut citades  s'han extret de www.Google.com

Pràctica Google Sites

Aquesta imatge s'ha tret de: http://blog.educastur.es/cuate/tag/webquest/page/2/

 Aprenem a fer una webquest

Una webquest és una eina que forma part d'un procés d'aprenentatge guiat, amb recursos principalment d'Internet, que promou l'ús d'habilitats cognitives superiors, el treball cooperatiu, la autonomia dels estudiants i una evaluació. Per tant, una webquest es construeix a partir d'una sèrie de tasques que els alumnes, de forma guiada han de realitzar per a arribar a una tasca final.

Abans de começar a explicar la forma de realitzar una webquest, hem de destacar que aquesta té 7 parts bàsiques.

0. Presentació: en aquesta primera part es pot ficar un video, una fotografia, el nostre nom, el grup de classe, grau de magisteri de primària i el títol de la webquest.

1. Introducció: justificació del tema que hem escollit.

2. Tasca: ací hem de posar quin és l’objectiu final de la webquest, que s’ha de distinguir de la tasca final. Objectiu és alguna cosa conceptual i tasca és alguna cosa que ha de fer l’alumne, manualment o de tipus treball mitjançant l'ordinador.

3. Procés: de forma breu hem de resumir els objectius que pretenem aconseguir en cada activitat. Després de posar açò, ja comencem a fer cada tasca fins arribar a 7. En l’activitat hem de desenvolupar l’objectiu de l'activitat en qüestió, hem de dir el que ha de fer l’alumne, és a dir, explicar l’activitat. En cada activitat podem afegir un material d’ajuda (enllaç) per a que l’alumne puga realitzar aquesta tasca.

4.Avaluació: en aquest apartat, hem d’elegir la manera de posar la nostra rúbrica d’avaluació, per a poder evaluar el treball dels alumnes

.

5.Conclusió: reflexió per part de nosaltres en la qual justifiquem l’ús de la webquest, hem de posar-nos en la situació de que la estem fent en classe i hem de plantejar els possibles problemes i avantatges que han pogut sorgit en els alumnes.

6.Bibliografia: podem ficar tot allò que hem consultat mentre feiem la nostra webquest.

7.Orientacions per al professor: en aquest apartat hem de ficar una justificació educativa, com organitzariem nosaltres l’ús d’aquesta eina a classe. És una espècie de guia didàctica.

Una vegada hem explicat què podem trobar en cada apartat de la webquest, solament ens queda saber quines són les instruccions a seguir per a fer-ne una.

Instruccions per a fer una webquest

En primer lloc, hem entrat a Google Sites amb el nostre cercador de Google, el priemer que ens demana és el nostre conte de gmail.

A continuació, li donem al botó encarnat que diu “Crear”.

I ara hem d'elegir un tipus de plantilla, la més adequada és “plantilla en blanc”. I ara hem de completar els espais que apareixen més avall i que apareixen amb un cercle groc.

"Nombre del sitio": el nom de la nostra webquest, és a dir, el títol.

"Ubicación del sitio": posar un nom inventat, per exemple les nostres inicials.

Una vegada completats tots aquests espais, hem de premer dalt de tot “Crear sitio” que és un botó de color roig, que està amb un cercle blau.

 Una vegada li hem donat a crear, apareix la pàgina principal, com la que es mostra, i tenim a la part superior una sèrie de icones que més avall expliquem.

• La primera de les opcions és la icona que apareix un llapis, que s’anomena “Editar página (e)”, si premem, apareix la pàgina principal on es pot canviar el títol. Aquesta opció serveix per a cada punt de la nostra webquest, i hem d'accedir a ell cada vegada que vulguem afegir un punt a la nostra webquest. Exemple: 0.Presentació (on posa pàgina principal). Ara li donem a guardar. 

• Per a crear noves pàgines, sempre hem de premer la icona que apareix + "Página nueva", que es troba al costat de la que hem explicant anteriorment. Sempre que afegim una nova pàgina, hem de ficar l’opció “Colocar la página en el nivel superior”, vol dir que aquesta pàgina es trobacom dins  d'un índex. Les pàgines que s'afigen com a nivell superior, seran els punts diferents de la webquest.

Quan vulguem afegir una pàgina dins d’un altra, com per exemple dins del procés que és un altre punt de la webquest i es col·locarà com a pàgina en un nivell superior, hem de ficar cada tasca. Primer entrem on està el punt de procés, i després premem el botó de nova pàgina, dins d'aquest. I en aquesta pàgina clickarem: “Colocar la página dentro de proceso”, i d’aquesta manera cada activitat es ficarà dintre del apartat de procés.

Si realitzem aquesta opció repetidament per a posar cadascuna de les tasques, podem veure que cada tasca hi apareix com un subapartat dins del gran apartat que és 3.Procés.

Per a modificar alguna pàgina, entrem primer en el punt en el qual ho volem fer i després premem la icona del llapis (la primera explicada), per a poder canviar de lletra, afegir-ne més, etc. Açò és com l’editor de word, amb les opcions més o menya paregudes.

• En la tercera de les icones, que és un engranatge trobem distintes opcions.

-La primera de les opcions, “Historial de revisiones”, podem veure els canvis que han hagut en la nostra webquest, les modificacions que hem fet cadascú.

-“Configuración de la página” si volem que ens deixen comentaris, si volem que aparega el títol, si volem que els enllaços surten a altres pàgines, etc.

-“Eliminar página”, hem de seleccionar la pàgina que dessitgem eliminar de la nostra webquest i s'eliminarà.

-“Administrar sitio”, ací podem canviar el títol de la webquest en “Nombre del sitio”.

-En “Descripción del sitio”, podem posar una xicoteta descripció del que és la nostra webquest, a mode de descripció.

-“Página de destino”, és la pàgina que s’obrirà quan tu accedeixes a la webquest. Per exemple, si volem que ens aparega primer la presentació o la tasca.

-“Modificar el diseño del sitio”, serveix per a canviar l’apariència o el disseny de cadascuna de les pàgines que té la teua webquest. “Navegación horizontal”, posa habilitar o inhabilitar, hem de punxar damunt de cada pàgina, i elegir l’estil per a mostrar-lo en forma d’enllaç, quadres o pestanyes. D’altra banda, hem d’afegir totes les pestanyes en el quadre on posa “Selecciona las páginas que deseas mostrar” Açò ho hem de fer tantes vegades com pàgines tenim, per a que apareguen en la capçalera, dalt de tot de la webquest.

-Les opcions que apareixen a continuació, estan dins de "Administración del sitio".

-“Temas colores y fuentes”. Ací podem canviar el fons o el tema que tindrà la nostra webquest.

-“Compartir y permisos”. Aquesta opció serveix per a compartir la nostra webquest, posant el seu correu i la podrà veure tota aquella persona que li arribe l’enllaç.

Amb totes aquestes indicacions, ja podem pensar el tema de la nostra webquest i realitzar-lo, com una activitat més per als alumnes de la nostra aula.

AMPLIACIÓ I

Una vegada explicades les instruccions per a realitzar una webquest, aquest és el moment per a mostrar
el treball realitzat, és a dir, hem realitzat una webquest sobre un tema molt particular de Coneixement del Medi, concretament tractem el tema de la Terra, el Sol i la Lluna. Amb aquestos tres conceptes claus es pot desenvolupar tota una temàtica i així queda plasmada en la webquest que mostrem a continuació. Cal destacar que les imatges que apareixen més avall, és una mostra de la webquest "Viatge a l'espai". El contingut que es troba dins de cada imatge ha sigut realitzat seguint el passos que hem explicat al llarg d'aquesta entrada.

-En primer lloc, una vegada que accedim a la webquest hi apareix un índex on es mostren tots els apartats dels quals consta. L'índex apareix en la part esquerra de la webquest (en un cercle roig). Des d'ací podem accedir al apartat que desitgem.

Aquesta mateixa imatge mostra la pàgina de presentació de la webquest, aquesta és la primera que apareix quan accedim a ella (Presentació de la webquest). És una mena de portada on apareix el títol i una fotografia que il·lustra i acompanya al contingut de la webquest.

-El següent punt al que podem accedir és la Introducció, on podem veure que apareix informació rellevant per a entendre aquesta webquest, com la seua justificació i l'edat dels nens als quals està orientada.

-A continuació apareix el punt 2 que és la tasca, on apareix l'objectiu final de la webquest, així com la tasca final que els alumnes han de realitzar. En aquest cas, els nens i nenes han de fer una xicoteta obra de teatre amb continguts del tema elegit per a aquesta webquest. En aquest apartat, expliquem que hauran de fer els alumnes i quin serà el contingut de l'obra de teatre.

 

-El següent punt, és el procés i és un dels punts claus d'aquesta webquest, ja que ací es on es troben les 7 tasques que els alumnes han de realitzar com a treball. En primer lloc, es mostren tots els objectius que els alumnes han d'aconseguir amb la realització de les 7 tasques. En els altres apartats, numerats amb el nombre de tasques, es mostren cadascuna de les activitats que han sigut seleccionades i disenyades per a que tots els nens i nenes les puguen realitzar.

 

-Una vegada els alumnes han realitzat totes les tasques, es durà a terme l'avaluació. Hem de destacar que el mestre o la mestra no solament avalua el resultat, és a dir, el producte, sinó que té en compte tot el procés realitzat pels alumnes. Per a realitzar-la, el docent emprarà una rúbrica d'avaluació per a cada alumne com la que es mostra a continuació, on apareixen cadascuna de les tasques i una qualificació per a poder marcar la que cadascun dels alumnes ha aconseguit.

 

-Quan als següents apartats, mostren les conclusions que s'han extret de tota la webquest i els possibles problemes que uns alumnes al realitzar-la podrien tindre. També es mostren els avantatges que aquesta webquest presenta. D'altra banda, també apareix la bibliografia que hem emprat per a cercar informació per a realitzar tot aquest treball. I per a finalitzar, solament ens queda destacar el punt d'orientacions per al professor, on destaquem  una justificació educativa de la realització d'aquesta webquest, és a dir, algunes pautes didàctiques per a altres mestres que vulguen realitzar una webquest com aquesta.

AMPLIACIÓ II

 En aquest últim apartat seria interessant realitzar una proposta didàctica en la qual apliquem l'explicat en aquesta entrada. Però, en realitat la proposta didàctica ja està realitzada en el moment en el que presentem als nostres alumnes aquesta webquest i ells l'han de realitzar. És per aquest motiu que aquest, és un recurs més que ens ofereixen les TIC amb el que podem afavorir encara més tot el procés d'ensenyament i aprenentatge dels nostres alumnes, ja que de una manera diferent, emprant les TIC, estan aprenent una sèrie de continguts i objectius que apareixen en el currículum d'Educació Primària (LOE 111/2007). Doncs la proposta educativa per a treballar amb Google Sites és que el docent realitze una webquest del tema que vulga ampliar o del tema que vulga que els alumnes aprenguen una mica més. Només ha de realitzar-la de la mateixa manera que ho hem fet nosaltres, i després presentar-la als alumnes per a que la realtizen. 

Cal destacar que aquesta és una eina que segueix un ordre i té una estructura determinada. Aquest fet pot afavorir l'ordre en els alumnes, ja que al ser un procés tan pautat poden realitzar-lo correctament una cosa d'arrere d'un altra i sense perdre's pel camí. Aquest és un punt a favor de la webquest que és necessari destacar ja que de vegades els alumnes no realitzen bé les activitats perquè no saben el que han de fer o no saben on cercar la informació per a realitzar qualsevol tasca, doncs en aquest cas no van a tindre cap problema. En el cas de que surta algun problema, el docent serà el guia i orientador. Altres aspectes positius d'aquest recurs, és la seua flexibilitat, ja que es pot emprar per a totes les màteries i per a totes les edats (una vegada els alumnes ja coneixen l'ús del ordinador, que inclús es pot fer una webquest amb aquesta temàtica.) En resum, com totes les TIC, les webquest són un recurs motivador i innovador i els alumnes gaudeixen amb la seua realització i a més fomenten el treball col·laboratiu i cooperatiu, afavorint així la socialització entre tots els xiquets i xiquetes de la classe.

D'altra banda, ací deixe un vídeo tutorial on s'explica pas per pas com és realitza una webquest. El programa que empren en aquest vídeo per a relitzar la webquest no és Google Sites, per tant, és interessant conéixer altres programes o altres maneres de realitzar una webquest, per a tindre diverses posibilitats. Cal destacar que la aplicació que ací es mostra és totalment gratuïta.

 

Per a finalitzar i tancar amb aquesta entrada de la webquest deixem aquesta imatge que mostra les distintes tasques que es poden realitzar en el punt que recull el procés de la webquest. Com podem veure, i com hem pogut comprobar en la nostra webquest, es poden realitzar moltíssims tipus de tasques i entre totes aquelles que podem crear també estan les que apareixen en aquesta imatge. Aquest esquema pot servir per a realitzar qualsevol webquest, ja que dins de cada temàtica pots realitzar distintes tasques de tots aquests tipus i més.

Aquesta imatge s'ha tret de: http://webquestdabarama.blogspot.com.es/p/2-componentes-de-la-webquest.html