dissabte, 19 d’abril del 2014

Pràctica Google Sites

Aquesta imatge s'ha tret de: http://blog.educastur.es/cuate/tag/webquest/page/2/
 Aprenem a fer una webquest

Una webquest és una eina que forma part d'un procés d'aprenentatge guiat, amb recursos principalment d'Internet, que promou l'ús d'habilitats cognitives superiors, el treball cooperatiu, la autonomia dels estudiants i una evaluació. Per tant, una webquest es construeix a partir d'una sèrie de tasques que els alumnes, de forma guiada han de realitzar per a arribar a una tasca final.

Abans de começar a explicar la forma de realitzar una webquest, hem de destacar que aquesta té 7 parts bàsiques.

0. Presentació: en aquesta primera part es pot ficar un video, una fotografia, el nostre nom, el grup de classe, grau de magisteri de primària i el títol de la webquest.

1. Introducció: justificació del tema que hem escollit.

2. Tasca: ací hem de posar quin és l’objectiu final de la webquest, que s’ha de distinguir de la tasca final. Objectiu és alguna cosa conceptual i tasca és alguna cosa que ha de fer l’alumne, manualment o de tipus treball mitjançant l'ordinador.

3. Procés: de forma breu hem de resumir els objectius que pretenem aconseguir en cada activitat. Després de posar açò, ja comencem a fer cada tasca fins arribar a 7. En l’activitat hem de desenvolupar l’objectiu de l'activitat en qüestió, hem de dir el que ha de fer l’alumne, és a dir, explicar l’activitat. En cada activitat podem afegir un material d’ajuda (enllaç) per a que l’alumne puga realitzar aquesta tasca.

4.Avaluació: en aquest apartat, hem d’elegir la manera de posar la nostra rúbrica d’avaluació, per a poder evaluar el treball dels alumnes
.
5.Conclusió: reflexió per part de nosaltres en la qual justifiquem l’ús de la webquest, hem de posar-nos en la situació de que la estem fent en classe i hem de plantejar els possibles problemes i avantatges que han pogut sorgit en els alumnes.

6.Bibliografia: podem ficar tot allò que hem consultat mentre feiem la nostra webquest.

7.Orientacions per al professor: en aquest apartat hem de ficar una justificació educativa, com organitzariem nosaltres l’ús d’aquesta eina a classe. És una espècie de guia didàctica.

Una vegada hem explicat què podem trobar en cada apartat de la webquest, solament ens queda saber quines són les instruccions a seguir per a fer-ne una.

Instruccions per a fer una webquest

En primer lloc, hem entrat a Google Sites amb el nostre cercador de Google, el priemer que ens demana és el nostre conte de gmail.
A continuació, li donem al botó encarnat que diu “Crear”.

I ara hem d'elegir un tipus de plantilla, la més adequada és “plantilla en blanc”. I ara hem de completar els espais que apareixen més avall i que apareixen amb un cercle groc.
"Nombre del sitio": el nom de la nostra webquest, és a dir, el títol.
"Ubicación del sitio": posar un nom inventat, per exemple les nostres inicials.
Una vegada completats tots aquests espais, hem de premer dalt de tot “Crear sitio” que és un botó de color roig, que està amb un cercle blau.


 Una vegada li hem donat a crear, apareix la pàgina principal, com la que es mostra, i tenim a la part superior una sèrie de icones que més avall expliquem.

  • La primera de les opcions és la icona que apareix un llapis, que s’anomena “Editar página (e)”, si premem, apareix la pàgina principal on es pot canviar el títol. Aquesta opció serveix per a cada punt de la nostra webquest, i hem d'accedir a ell cada vegada que vulguem afegir un punt a la nostra webquest. Exemple: 0.Presentació (on posa pàgina principal). Ara li donem a guardar. 



  • Per a crear noves pàgines, sempre hem de premer la icona que apareix + "Página nueva", que es troba al costat de la que hem explicant anteriorment. Sempre que afegim una nova pàgina, hem de ficar l’opció “Colocar la página en el nivel superior”, vol dir que aquesta pàgina es trobacom dins  d'un índex. Les pàgines que s'afigen com a nivell superior, seran els punts diferents de la webquest.
Quan vulguem afegir una pàgina dins d’un altra, com per exemple dins del procés que és un altre punt de la webquest i es col·locarà com a pàgina en un nivell superior, hem de ficar cada tasca. Primer entrem on està el punt de procés, i després premem el botó de nova pàgina, dins d'aquest. I en aquesta pàgina clickarem: “Colocar la página dentro de proceso”, i d’aquesta manera cada activitat es ficarà dintre del apartat de procés.

Si realitzem aquesta opció repetidament per a posar cadascuna de les tasques, podem veure que cada tasca hi apareix com un subapartat dins del gran apartat que és 3.Procés.

Per a modificar alguna pàgina, entrem primer en el punt en el qual ho volem fer i després premem la icona del llapis (la primera explicada), per a poder canviar de lletra, afegir-ne més, etc. Açò és com l’editor de word, amb les opcions més o menya paregudes.

  • En la tercera de les icones, que és un engranatge trobem distintes opcions.

-La primera de les opcions, “Historial de revisiones”, podem veure els canvis que han hagut en la nostra webquest, les modificacions que hem fet cadascú.

-“Configuración de la página” si volem que ens deixen comentaris, si volem que aparega el títol, si volem que els enllaços surten a altres pàgines, etc.

-“Eliminar página”, hem de seleccionar la pàgina que dessitgem eliminar de la nostra webquest i s'eliminarà.

-“Administrar sitio”, ací podem canviar el títol de la webquest en “Nombre del sitio”.

-En “Descripción del sitio”, podem posar una xicoteta descripció del que és la nostra webquest, a mode de descripció.

-“Página de destino”, és la pàgina que s’obrirà quan tu accedeixes a la webquest. Per exemple, si volem que ens aparega primer la presentació o la tasca.

-“Modificar el diseño del sitio”, serveix per a canviar l’apariència o el disseny de cadascuna de les pàgines que té la teua webquest. “Navegación horizontal”, posa habilitar o inhabilitar, hem de punxar damunt de cada pàgina, i elegir l’estil per a mostrar-lo en forma d’enllaç, quadres o pestanyes. D’altra banda, hem d’afegir totes les pestanyes en el quadre on posa “Selecciona las páginas que deseas mostrar” Açò ho hem de fer tantes vegades com pàgines tenim, per a que apareguen en la capçalera, dalt de tot de la webquest.

-Les opcions que apareixen a continuació, estan dins de "Administración del sitio".
-“Temas colores y fuentes”. Ací podem canviar el fons o el tema que tindrà la nostra webquest.

-“Compartir y permisos”. Aquesta opció serveix per a compartir la nostra webquest, posant el seu correu i la podrà veure tota aquella persona que li arribe l’enllaç.

Amb totes aquestes indicacions, ja podem pensar el tema de la nostra webquest i realitzar-lo, com una activitat més per als alumnes de la nostra aula.


AMPLIACIÓ I

Una vegada explicades les instruccions per a realitzar una webquest, aquest és el moment per a mostrar
el treball realitzat, és a dir, hem realitzat una webquest sobre un tema molt particular de Coneixement del Medi, concretament tractem el tema de la Terra, el Sol i la Lluna. Amb aquestos tres conceptes claus es pot desenvolupar tota una temàtica i així queda plasmada en la webquest que mostrem a continuació. Cal destacar que les imatges que apareixen més avall, és una mostra de la webquest "Viatge a l'espai". El contingut que es troba dins de cada imatge ha sigut realitzat seguint el passos que hem explicat al llarg d'aquesta entrada.

-En primer lloc, una vegada que accedim a la webquest hi apareix un índex on es mostren tots els apartats dels quals consta. L'índex apareix en la part esquerra de la webquest (en un cercle roig). Des d'ací podem accedir al apartat que desitgem.

Aquesta mateixa imatge mostra la pàgina de presentació de la webquest, aquesta és la primera que apareix quan accedim a ella (Presentació de la webquest). És una mena de portada on apareix el títol i una fotografia que il·lustra i acompanya al contingut de la webquest.

-El següent punt al que podem accedir és la Introducció, on podem veure que apareix informació rellevant per a entendre aquesta webquest, com la seua justificació i l'edat dels nens als quals està orientada.

-A continuació apareix el punt 2 que és la tasca, on apareix l'objectiu final de la webquest, així com la tasca final que els alumnes han de realitzar. En aquest cas, els nens i nenes han de fer una xicoteta obra de teatre amb continguts del tema elegit per a aquesta webquest. En aquest apartat, expliquem que hauran de fer els alumnes i quin serà el contingut de l'obra de teatre.

-El següent punt, és el procés i és un dels punts claus d'aquesta webquest, ja que ací es on es troben les 7 tasques que els alumnes han de realitzar com a treball. En primer lloc, es mostren tots els objectius que els alumnes han d'aconseguir amb la realització de les 7 tasques. En els altres apartats, numerats amb el nombre de tasques, es mostren cadascuna de les activitats que han sigut seleccionades i disenyades per a que tots els nens i nenes les puguen realitzar.

-Una vegada els alumnes han realitzat totes les tasques, es durà a terme l'avaluació. Hem de destacar que el mestre o la mestra no solament avalua el resultat, és a dir, el producte, sinó que té en compte tot el procés realitzat pels alumnes. Per a realitzar-la, el docent emprarà una rúbrica d'avaluació per a cada alumne com la que es mostra a continuació, on apareixen cadascuna de les tasques i una qualificació per a poder marcar la que cadascun dels alumnes ha aconseguit.

-Quan als següents apartats, mostren les conclusions que s'han extret de tota la webquest i els possibles problemes que uns alumnes al realitzar-la podrien tindre. També es mostren els avantatges que aquesta webquest presenta. D'altra banda, també apareix la bibliografia que hem emprat per a cercar informació per a realitzar tot aquest treball. I per a finalitzar, solament ens queda destacar el punt d'orientacions per al professor, on destaquem  una justificació educativa de la realització d'aquesta webquest, és a dir, algunes pautes didàctiques per a altres mestres que vulguen realitzar una webquest com aquesta.


AMPLIACIÓ II
 En aquest últim apartat seria interessant realitzar una proposta didàctica en la qual apliquem l'explicat en aquesta entrada. Però, en realitat la proposta didàctica ja està realitzada en el moment en el que presentem als nostres alumnes aquesta webquest i ells l'han de realitzar. És per aquest motiu que aquest, és un recurs més que ens ofereixen les TIC amb el que podem afavorir encara més tot el procés d'ensenyament i aprenentatge dels nostres alumnes, ja que de una manera diferent, emprant les TIC, estan aprenent una sèrie de continguts i objectius que apareixen en el currículum d'Educació Primària (LOE 111/2007). Doncs la proposta educativa per a treballar amb Google Sites és que el docent realitze una webquest del tema que vulga ampliar o del tema que vulga que els alumnes aprenguen una mica més. Només ha de realitzar-la de la mateixa manera que ho hem fet nosaltres, i després presentar-la als alumnes per a que la realtizen. 

Cal destacar que aquesta és una eina que segueix un ordre i té una estructura determinada. Aquest fet pot afavorir l'ordre en els alumnes, ja que al ser un procés tan pautat poden realitzar-lo correctament una cosa d'arrere d'un altra i sense perdre's pel camí. Aquest és un punt a favor de la webquest que és necessari destacar ja que de vegades els alumnes no realitzen bé les activitats perquè no saben el que han de fer o no saben on cercar la informació per a realitzar qualsevol tasca, doncs en aquest cas no van a tindre cap problema. En el cas de que surta algun problema, el docent serà el guia i orientador. Altres aspectes positius d'aquest recurs, és la seua flexibilitat, ja que es pot emprar per a totes les màteries i per a totes les edats (una vegada els alumnes ja coneixen l'ús del ordinador, que inclús es pot fer una webquest amb aquesta temàtica.) En resum, com totes les TIC, les webquest són un recurs motivador i innovador i els alumnes gaudeixen amb la seua realització i a més fomenten el treball col·laboratiu i cooperatiu, afavorint així la socialització entre tots els xiquets i xiquetes de la classe.

D'altra banda, ací deixe un vídeo tutorial on s'explica pas per pas com és realitza una webquest. El programa que empren en aquest vídeo per a relitzar la webquest no és Google Sites, per tant, és interessant conéixer altres programes o altres maneres de realitzar una webquest, per a tindre diverses posibilitats. Cal destacar que la aplicació que ací es mostra és totalment gratuïta.

 



Per a finalitzar i tancar amb aquesta entrada de la webquest deixem aquesta imatge que mostra les distintes tasques que es poden realitzar en el punt que recull el procés de la webquest. Com podem veure, i com hem pogut comprobar en la nostra webquest, es poden realitzar moltíssims tipus de tasques i entre totes aquelles que podem crear també estan les que apareixen en aquesta imatge. Aquest esquema pot servir per a realitzar qualsevol webquest, ja que dins de cada temàtica pots realitzar distintes tasques de tots aquests tipus i més.
Aquesta imatge s'ha tret de: http://webquestdabarama.blogspot.com.es/p/2-componentes-de-la-webquest.html












dijous, 17 d’abril del 2014

Teoria Tema 10

 Xarxes socials en educació: Twitter i Facebook
Aquesta imatge s'ha tret de: http://socialgourmets.com/el-poder-de-facebook-y-twitter/

ÍNDEX

  1. Definició i característiques de les Xarxes Socials.
  2. Tipus de xarxes socials.
  3. Usuaris potencials.
  4. Xarxes socials.
  5. Aplicacions educatives de Twitter i Facebook.



1.     Definició i característiques de les Xarxes Socials.


Algunes de les seues característiques més importants són:

-Són xarxes de relacions personals, també anomenades comunitats, que proporcionen sociabilitat, suport, informació i un sentit de pertinença i identitat social.

-Són grups de persones amb alguns interessos similars, que es comuniquen a través de projectes.

-Existeix un cert sentit de pertinença a un grup a una cultura comuna: es comparteixen uns valors, unes normes i un llenguatge en un clima de confiança.

-Són llocs web que ofereixen serveis i funcionalitats de comunicació diversos per mantindre en contacte els usuaris de la xarxa.

-Es basen en un programari especial que intengra nombrosos funcions individuals: blocs, wikis, etc. En una mateixa interfície.

-Com exemples de Xarxes Socials més importants destaquem:
·         Facebook
·         Twitter
·         MySpace
·         Ning
·         Second Life
·         Tuenti

Per tots aquests motius, podem dir que les xarxes socials han existit des del principi dels temps, ja que una xarxa social no té perquè ser mitjançant mòvil o ordinador, poden ser qualsevol tipus de manera en la qual tu mantens alguna relació personal. En altres temps, podriem considerar una xarxa social l’escriptura mitjançant carta, missatges en botelles, missatges mitjançant coloms, etc. Això són diferents maneres d’establir relacions personals, com avui en dia, existeixen els ordinadors o els mòvils. Tot allò que els usuaris feien de forma més separada es junta tot en una pàgina web on s’agrupen totes les funcionalitat per a mantindre les relacions personals que tu desitges.

2.     Tipus de Xarxes Socials

2.1 Tipus de Xarxes Socials (segons activitat)

  • Microblogging: Permeten enviar i publicar missatges breus de text, així com seguir a altres usuaris. Twitter, Muug, Plurk.
  • Jocs: Els usuaris potencials són aquells que busquen relacionar-se per jugar. Second Life, Haboo.
  • Geolocalització: Permet saber la posició d’un objecte, persona o monument. Foursquare, Metaki.
  • Marcadors socials: Mitjançant etiquetes es classifiquen, emmagatzemen enllaços per a ser compartits. Digg, Diigo, Delicious.

2.2 Tipus de Xarxes Socials (segons contingut)

  • Fotos: Permeten emmagatzemar, ordenar, cercar i compartir fotografies. Flickr, Fotolog, Panoramio.
  • Música: Permeten escoltar música ademés de classificar-la i compartir-la. Last FM, Grooveshartk.
  • Vídeos: Permet crear perfils i llistes d’amics. Youtube, Vimeo.
  • Documents: Es poden trobar, publicar i compartir textos. Scribd, Slideshare.
  • Presentacions: Permeten classificar i compartir les seues presentacions professionals. Slideshare, Photopeach, Glogster.
  • Notícies: Permeten veure la informació que més interessa. Digg, Meneame.
  • Lectura: Es poden classificar les preferències literàries. WeRead.


3.     Usuaris potencials de les xarxes socials

-Social media selectors: orientats a la funcionalitat en termes de la comunicació i contacte amb el grup de referència. (40%)

-Simple social networks: motivats per la dimensió lúdica i el relacional pel que fa al seu grup social (33%)

-Trend followers: l’entreteniment i la informació d’esdeveniments i festes constitueixen el seu principal leivmotiv (la seua forma d’actuar). (19%)

-Social media addicts: tenen una clara intencionalitat “professional”. (10%) Aquest usuaris emprem les xarxes socials en eccés i de forma exagerada.



4.     Xarxes socials

4.1 Facebook

Facebook és un lloc web de xarxes socials creat per  Mark Zuckerberg i fundat per Eduardo Saverin, Chris Hughes, Dustin Moskovitz.
Originalment, era un lloc per a estudiants de la Universidad D’Harvard, però actualment està obert a qualsevol persona que tinga un compte de correu electrònic.

Disposa d’una llista d’amics i un grup de pàgines o es pot reunir gent d’interessos comuns.

Existeix la possibilitat d’incloure fotos i videos al mur.

4.2 Twitter

La xarxa permet manar missatges de text pla de baixa grandària amb un màxim de 140 caràcters, cridats tweets, que es mostren en la pàgina principal de l’usuari.

Els usuaris poden subscriure’s als tweets d’altres usuaris.

Per defecte, els missatges són públics, podent difondre’s privadament mostrant-los únicament a seguidors.



5.     Aplicacions educatives de Twitter i Facebook

  • Canal de notícies en temps real per a la comunitat educativa.


-Avís sobre la publicació de butlletins informatius periòdics.
-Informacions de caràcter més oficial: beques, dates d’exàmens...
-Com agenda i recordatori d’esdeveniments tals com reunions o trobades.

Establir un canal de notícies en diferit mitjançant l’ús dels widgets que permeten publicar la informació en Twitter en les pàgines web.

Establir comunicació bidireccional entre el centre i la comunitat educativa. A diferènci d’un fòrum de discussió, l’abast de Twitter està restringit als seguidors dels usuaris.



Aquestos són alguns exemples d’aplicacions educatives:

  • Facebook

-Study Groups: és una aplicació que et permet col·laborar amb els companys de classe i crear tasques. És una mena de Google Drive.

-Mathematical Formules: et permet escriure fórmules matemàtiques en els murs de Facebook dels teus amics.

-CiteMe: en aquesta aplicació pots obtindre cites per a les teves notes amb format de WorldCat, el catàleg més gran del món. Per a obtindre referències de textos que tu copies.

-BooksiRead: és una aplicació que et permet llegir, compartir llibres, fer comentaris, etc.

Es poden fer grups, així es pot trobar un espai per a la reflexió per a enfrontar els problemes. També es poden afegir esdeveniments, respecte d’activitats, lectures proves i tot allò que forma part de la vida escolar.

  • Twitter






AMPLIACIÓ I

La informació que apareix a continuació, s'ha tret del manual seguit a classe. Nuevos escenario digitales. Las tecnologías de la información y la comunicación aplicadas a la formación y desarrollo curricular. (Julio Barroso y Julio Cabero)

Abans de començar quen es parla de xarxes socials, estem fent referència a un conjunt de plataformes de comunicació que tenen per objecte millorar la comunicació i transmisió de informació entre les persones, permitint que els seues membres interactuen al voltant dels seus interessos, activitats, etc.

Les distintes xaexes socials tenen com a denominador comú, la tendència a compartir i intercanviar informació de distinta categoria amb diferents suports (vídeo, foto, text...) i diferents formats (avi, txt, pdf...)

A continuació, mostrem diferents classificacions de les xarxes socials atenent a distints elements.

Quan a la seua funcionalitat, es poden distinguir 3 tipus de xarxes socials.

D'altra banda, les xarxes socials poden ser emprades en distints àmbits, així es poden classificar de la següent manera:

Una altra manera de classificar les xarxes socials, és fer una distinció entre les xarxes socials horitzontals i verticals.

En primer lloc, les xarxes socials horitzontals no tenen una temàtica definida, es centren en els contactes i estan dirigides a un públic genèric. Els usuaris que accedeixen a aquestes xarxes socials, solament busquen la interrelació general. Algunes de les xarxes socials amb aquetes característiques són: Facebook, Hi5, Tuenti o Badoo.
D'altra banda, les xarxes socials verticals són més especialitzades, agrupen a les persones en un espai d'intercanvi comú. Les xarxes socials poden organitzar la temàtica que tracten, pel tipus d'activitat que realitzen o pel contingut que comparteixen.

Com hem pogut veure al llarg de tota aquesta entrada, existeixen molt tipus de xarxes socials. Finalment, destaquem les xarxes socials de caràcter o temàtica educativa que contribueixen a la millora de l'ambient de treball, a l'augment de les relacions i sentiments de pertinença a un grup o a una comunitat, a l'aprenentatge, a transferir els coneixements adquirits a altres contextos TIC, a treballar de manera més coordinada i eficaç a causa de que el rol del professor passa a ser el de catalitzador, mediador, e-tutor, mentor, administrador de la xarxa, etc.

Cap a una xarxa social educativa

Un ús correcte de les xarxes socials pot contribuir a entrenar a l'alumnat en diverses competències i habilitats que van a contribuir al seu desenvolupament cognitiu, social i personal en general i als aprenentatges escolars en particular. La cerca d'informació quan es contracta amb altes fonts i a més es discrimina entre les dades que tenen interés i les que no tenen, i quan es procesa la informació més rellevant incorporant-la a la cultura intelectual que ja es poseeix i a més s'ordena, s'està construint el coneixement i avançant en el desenvolupament integral de la persona. 
És clar que el desenvolupament de destreces de raonament afavoeix la transmisió de la informació en coneixement.
Per a finalitzar, mostrem la orientació educativa que poden adquirir les xarxes socials atenent a la temàtica educativa:
-Xarxes personals d'aprenentatge
-Comunitats de pràctica i d'aprenentatge
-Xarxes d'assignatures
-Xarxes de comunitats per a crear grups de consulta de dubtes i activitat acadèmica
-Grup com tauler d'anuncis de l'assignatura
-Grups d'alumnes, de classe
-Tutorització de treballs


AMPLIACIÓ II

En aquest apartat, comentem el gran impacte social que tenen les xarxes socials, y com els xiquets i xiquetes de la nostra societat són els principals protagonistes d'aquestes xarxes, ja que en major mesura són grans usuaris d'elles. D'altra banda, farem una proposta didàctica amb aquesta temàtica de les xarxes socials. 

En l'enllaç es mostra un article del periòdic ABC, que tracta sobre una jornada realitzada en Zamora, on s'informa als pares i a totes les persones que vulguen assistir dels perills i avantatges que tenen les xarxes socials, com Twitter i Facebook. A partir de l'enllaç, farem la nostra proposta didàctica. 
És de gran importància llegir aquest article, ja que ens dóna molts consells, sobre tot per als pares i mares que són els que han de fer front a les xarxes socials en casa.
http://www.abc.es/local-castilla-leon/20130429/abci-educar-ninos-internet-prohibir-201304261234.html 
Aquesta imatge s'ha tret de: http://www.babygift.es/lectura-recomendada-twitter-para-ninos-educando-a-futuros-lideres
Abans de començar amb la proposta didàctica, també és recomanable visitar l'enllaç que es troba al peu de la fotografia, ja que ens porta a la informació sobre un llibre per a xiquets que tracta sobre Twitter, i sobre les xarxes socials en general. Com podem veure aquesta és una altra manera per a concienciar als més menuts de la importància i els perills que tenen les xarxes socials. Aquesta sens dubte podria ser una lectura de classe, ja que així tots els xiquets i xiquetes estarian assabentats de més informació d'un aspecte que està present en el dia a dia de tots ells.
 
El que hem de fer nosaltres com a futurs docents, dins la nostra aula, no és prohibir als xiquetes i xiquetes l'ús de les xarxes socials, ja que avui en dia tots els alumnes poden tindre algun conte en alguna xarxa social, per aquest motiu és millor no prohibir el seu ús, sinó potenciar-lo. Això vol dir que el que hem de fer com a mestres és explicar als alumnes que es pot fer a una xarxa social i que és allò que no es pot fer. D'aquesta manera estem mostrant-los els perills que poden tindre, així podem evitar que ells facen certes coses incorrectes. D'altra banda, també s'ha de deixar clar que a l'escola no es pot fer ús de les xarxes socials, sempre i quan no ho indique la mestra o el mestre, ja que poden realtizar una sèrie de tasques i activitats a l'aula orientades únicament a les xarxes socials, per a que els alumnes coneguen el tema amb profunditat.
D'altra banda, per a que els xiquets i xiquetes veguen que les xarxes socials no són únicament per a entretenir-se o per a jugar, farem un Twitter de la classe, però amb finalitats educatives, és a dir, en aquesta xarxa social, tots els alumnes podran tuitejar aspectes relacionats amb la classe o amb alguna temàtica de la qual vulguen aportar informació. En aquest aspecte, la mestra també aportarà tuits dels aspectes que crega necessaris, com per exemple: les dates de les vacances, eixides extraescolars, dies importants en l'escola, esdeveniments que ocorren en l'escola, etc. Aquest Twitter de classe serà una altra manera en la qual els alumnes podran comunicar-se i interaccionar. A més a més, els pares dels alumnes també podran accedir al Twitter per a estar assabentats de qualsevol informació.
Cal destacar que un Twitter no es faria en totes les classes, és a dir, en cicles inferiors no és necessari ja que els alumnes encara no estan molt familiaritzats amb les xarxes socials, però sí que seria convenient a partir de quart o cinqué de primària, perquè en aquetes edats la majoria dels alumnes ja disponen d'ordinador o telèfon mòvil.

D'altra banda, seguint amb la nostra proposta didàctica, com a tutora d'una classe el que faria és una reunió extraordinària amb els pares, solament per a tractar aspectes relacionats amb les xarxes socials, Internet i les TIC en general. La finalitat d'aquesta reunió és fer saber als pares que tots aquests aspectes formen part de la vida dels xiquets, és el seu dia a dia, i per tant no han de prohibir-ho i tampoc han de tractar-ho amb por, ja que són aspectes normals i quotidians, per tant, han de tractar-los amb familiaritat ja que estaran presents a l'aula, a l'escola, al carrer, etc. Amb aquesta xarrada, els pares ja es queden una mica més tranquil·ls perquè veuen que a l'escola es fomenta l'ús de tot el relacionat amb les TIC d'una manera per que els xiquets aprenguen tant els avantatges com els desavantatges. 

Per a finalizar, solament queda remarcar que jo com a futura docent sí que crec convenient que totes aquestes temàtiques sobre les xarxes socials i Internet es tracten a l'escola, perquè necessiten ser educades i ensenyades per a que els xiquets i xiquetes no facen coses innecesàries a les xarxes. D'altra banda, sempre fomentarem les TIC i tot el que les envolta des de una perspectiva educativa, encara que indicarem que també es poden fer usos privats i que cadascú ja ha de ser responsable amb allò que posa a Internet. Com que els alumnes són els principals protagonistes d'aquestos temes, doncs no hem de prohibir la seua existència sinó que hem de fomentar-la i educar-la.
 
 


Teoria Tema 9

LA VIDEOCONFERÈNCIA 



ÍNDEX


1.     Què és una videoconferència?

2.     Tipus de videoconferència.

3.     Aplicacions educatives.

4.     Eines de videoconferència.



1.     Què és una videoconferència?


Abans de començar, destaquem la presència en Google del Hangout que és una eina per a poder fer una videoconferència. L’avantatge que té és que en aquesta videoconferència poden participar fins a 10 persones, i a més a més, pots accedir a l’escriptori de l’altra persona.


La videoconferència és el conjunt de programari i maquinari que permet la connexió simultànea en temps real per mitjà d’imatge i so que fan relacionar-se i intercanviar informació de forma interactiva a persones que es troben geogràficament distants com si estiguessin en un mateix lloc de reunió.


A continuació, mostrem les característiques principals de la videoconferència:


·         És un mitjà de comunicació audiviosual i multimèdia.

·       És un mitjà síncron (parles amb l’altra persona al mateix temps) que afavoreix la interacció en temps real.

·         Permet una comunicació bidireccional.

·         Facilita la comunicació independent de l’espai.

·         Permet incorporar diferents tipus de recursos.

·         Permet el seu enregistrament per visionar-ho en un altre moment.



2.     Tipus de videoconferència


-En funció del suport tecnològic tenim 3 tipus de videoconferències:


·         Tipus 1: Sistemes de videoconferència basats en la web. Utilitzen la xarxa com a plataforma i no és necessària la instal·lació de cap programa o plugin per al navegador. Aquest és el cas de l’Skype.

·         Tipus 2: Sistemes de videoconferència basats en la web que necessiten un pligin per a funcionar. Aquest és el cas de Hangout.

·         Tipus 3: Sistemes de videoconferència basats en escriptori.


-En funció del nombre de connexions que es realitzen tenim 2 tipus de videoconferències:


  • Videoconferència punt a punt: Existeixen dos equips connectats.
  • Videoconferència multipunt: Existeixen Més de dos equips connectats.


3.     Aplicacions educatives


Educació a distància

  • Cursos, lliçons i tutories.
  • Alumnes assisteixen a classes no ofertes en el seu centre.
  • Tutoria remota per atenció personal.
  • Professors comparteixen docència com altres professors remots de la mateixa temàtica.
  • Cursos oferts fora d’horari per a estudiants que no poden assistir en horari normal.


Consulta a experts

  • Panell de discussió.
  • Un expert respon qüestions concretes.
  • Esdeveniments remots. (Retransmetre events)
  • Contacte amb investigadors del camp.
  • Compartir experiències i interaccionar com protagonistes d’esdeveniments. (Per exemple, fer una conferènci a classe amb l’autor d’un llibre)


Projecte multicentre

  • Professors i alumnes col·laboren i intercanvien informació amb altres centres.
  • Debats i conferències d’investigació compartits per diverses escoles.
  • Aprenentatge col·laboratiu distribuït.
  • Col·laboració i comunicació en projectes col·laboratius.


Activitats professionals

  • Observació de pràctiques i discussió posterior.
  • Cursos per a professors en servei. (Cursos on-line)
  • Tutorització de pràctiques remotes.
  • Intercanvis i discussió de mètodes.


Activitats comunitàries

  • Sessions parlamentàries.
  • Suports a interessos especials.
  • Educació d’adults.
  • Trobades virtuals amb personalitats.



4.     Eines de videoconferència


-Skype: és un programa que has d’instal·lar en l’ordinador i et permet realitzar trucades d’un ordinador a un altre a través d’Internet sense cap cost, encara que compta amb la possibilitat de realitzar trucades a mòbils amb tarfes pròpies.


-Ichat: és un programa de MAC per a realitzar videoconferències encara que funciona a través de AIM també utilitzar-ho amb PC. És un programa gratuït.


-Adobe Connect: és de la suite de Adobe de pagament permet segons les versions la possibilitat d’establir rols als usuaris, compartir arxius, pissarra, gravar sessions.




Les imatges anteriors s'han tret de: www.Google.es


AMPLIACIÓ I

Aquesta información s’ha tret del manual seguit a classe: Nuevos escenarios digitales: Las tecnologías de la información y la comunicación aplicadas a la formación y desarrollo curricular. (Julio Barroso y Julio Cabero, 2013)

En primer lloc, podem dir que la videoconferència és una de les TIC que ha anat adquirint una forta presència en el terreny educatiu i això es deu a una sèrie de raons, de entre les quals, destaquem: la seua facilitat per a emprar-la, la reducción de costos en els equips, la facilitat per a realitzar-la mitjançant dispositius mòvils i el augment de cursos que garanteixen una modalitat sincrònica de comunicació entre professors i alumnes.


D’altra banda, anteriorment hem destacat que hi havien dos tipus de videconferència, segons la funció del soport tecnològic i segons el nombre de connexions. En la següent taula es mostra una altra classificació atenent a uns altres criteris.



Una altra classificació de les videoconferències es fa atenent als criteris de Benito y Salinas (2004, 232)


A continuació, destaquem que qualsevol vegada que fem una videoconferència hem de
tindre planificats una sèrie de moments que venen explicats en la següent taula.



Per a finalitzar, solament ens queda destacar que tota sessió de videoconferència amb un fi educatiu ha de tindre una evaluació, que es pot portar a terme mitjançant una sèrie de preguntes, com per exemple: els materials emprats han servit per a arribar als objectius de la sessió? O, el temps ha sigut el adequat? 

AMPLIACIÓ II

En aquest últim apartat tractarem de fer una proposta didàctica per a la nostra aula i a més a més, donaré la meua opinió personal sobre la temàtica de la videoconferència orientada a l'aula. 

-Proposta didàctica

Abans de començar cal destacar que aquesta proposta didàctica, ha sigut extreta d'un cas real, ja que jo mateixa, quan anava a l'escola ho vaig realitzar, encara que en el meu cas jo no vaig fer la videconferència. Peró, el meu veí que assisteix actualment a una altra escola pública del meu poble, ha realitzat aquesta proposta en aquest mateix curs. 

L'activitat que han de fer els alumnes és comunicar-se amb altres xiquets i xiquetes d'una altra escola d'un poble de València. Aquesta comunicació pot realitzar-se per carta o per correu electrònic. En el cas de la carta, afavoreix la lectura i l'escriptura dels xiquets i xiquetes. I a més a més, aquesta tasca propicia que els alumnes coneguen un servei de Correus que serveix per a portar les teues cartes d'un lloc a un altre. De l'altra manera, mitjançant el correu electrònic, poden afavorir la competència digital i l'ús de les TIC. Quan jo estudiava a l'escola, aquesta comunicació amb els altres companys valencians es va fer mitjançant carta escrita, ja que a les escoles encara no havien suficients eines TIC, recorde que només hi havien ordinadors en l'aula d'informàtica i eren compartits per dos companys. En el cas actual del meu veí, els xiquets i xiquetes van començar la seua correspondència per carta escrita, així van conéixer el servici de correus, però després van continuar comunicant-se per correu electrònic, ja que en l'escola es compta amb moltes eines TIC, suficients per a tots els xiquets i xiquetes.
En aquest tipus d'activitat, els xiquets i xiquetes gaudeixen molt, ja que sempre estem esperant a que arribe la resposta del nostre amic, que encara no el coneixem, però que ens estem comunicant amb ell. És bonic i interessant que l'altra persona et conte coses característiques del seu poble o activitats que realitzen a la seua escola.
En el meu cas, ens estavem comunicant amb un xiquet o xiqueta tot un curs, i al final, en el viatge de fi de curs, visitavem aquesta escola per a conéixer al nostre amic o amiga que tant de mesos ens havíem estat comunicant.
Actualment, aquesta activitat es fa una mica diferent, ja que existeixen les eines TIC, que fan que un cert tipus d'activitats s'afavorisquen amb elles. És el cas d'aquesta tasca, els xiquets s'han estat enviant cartes i correus electrònics durant tot un curs, però a més a més, ha succeït un fet admirable i sorprenent per a tots els xiquets. Els companys de les dos escoles s'han vist! i no, no han anat a visitar-los. El que han fet les mestres de les corresponents classes, ha sigut realitzar una videoconferència, que ha permés que els alumnes es coneguen i puguen interaccionar tots junts. Amb aquest eina permetem que els alumnes coneguen un altre recurs TIC i a més han pogut veure la seua utilitat directa.

En un futur m'agradaria realitzar aquesta activitat amb els meus alumnes, però utilitzant la videoconferència, com fan actualment en moltes escoles. Però en el meu cas, la videoconferència la realitzaria al començament de curs, per a que els alumnes una vegada ja hagen escrit 2 cartes o correus coneguen a la persona que estan escrivint. D'aquesta manera, com els alumnes ja coneixen als seus destinataris, poden iniciar conversacions via Skype o amb una altra eina, al llarg de tot el curs.

http://cristobalcolonsax.blogspot.com.es/2013/12/la-clase-de-5-anos-conocemos-nuestrs.html

En l'enllaç anterior es mostra el bloc d'una escola de la Comunitat Valenciana, i destaquem una entrada en la qual els alumnes de 5 anys han fet una videoconferencia per a conéixer a altres alumnes del Perú. Com podem veure la proposta didàctica que nosaltres hem realitzat es porta a terme en moltes altres escoles.


-Opinió personal

La videoconferència ens obri molts camins en el camp personal i en l'àmbit educatiu. En la vida personal, et permet comunicar-te amb persones que no pots veure cada dia, perquè es troben, geogràficament, molt lluny de tu, i amb aquest recurs podem mantindre el contacte. D'altra banda, en l'àmbit de la classe, la videoconferència és molt útil per a fer activitats com la que hem explicatanteriorment, però també ens podria servir per a moltes altres tasques, que nosaltres com a futurs mestres creguem que són profitoses per als nostres alumnes. És un recurs prou profitós, perquè d'aquesta manera els alumnes ja no es troben front a una pantalla d'ordinador amb un teclat, sinó que afavorim que els alumnes interaccionen amb altres persones, i a banda del teclat amb l'escriptura utilitzen de la millor manera possible la seua parla.

Per a finalitzar, és important concienciar als alumnes dels perills que poden tindre aquest tipus d'eines i hem d'explicar-los quins són els bons usos i quines coses no s'han de fer mitjaçant aquestes eines. És important, avisar als alumnes sobre els possibles desavantatges, per a que ells no els facen i no posen en perill la seua vida i la seua personalitat, i utilitzen les videoconferències i càmeres web per a usos concrets, sempre controlats pels pares i mares dels xiquets.


Les imatges anteriors s'han tret de: www.Google.es